« I avè un còp...
De l’ahromigueta au gigant, los companhs de Joan de l’Ors que’n passejan capvath los contes d’en pr’ací amei d’alhors. Un cadun que’s carreja la soa part d’universau amei evolueish tau un peish hens l’aiga dens tot l’univèrs imaginari deu planeta. Aquò non los empacha pas briga (plan au contrari) de s’enrasigar au mei prehond de cada lenga amei de cada cultura apuish de’s noirir deu biaish de víver e de parlar d’un cadun. Díser, marmucar « I avè un còp/Il était une fois... » e la paraula d’Òc que dessenharà las nostas cranhenças amei los nostes espers. »
Il était une fois…
De la petite fourmi au géant, les compagnons de Jean de l’Ours se promènent dans les contes d’ici et d’ailleurs. Chacun porte sa part d’universel et évolue comme un poisson dans l’eau dans tout l’univers imaginaire de la planète. Cela ne les empêche pas (bien au contraire) de s’enraciner au plus profond de chaque langue et de chaque culture et de se nourrir de la façon de vivre et de parler de chacun. Dire, murmurer « Un còp èra/Il était une fois... » et la parole d’Oc dessinera nos craintes et nos espoirs.
Tèxtes : Alan Roch
Adaptats e legits per David Escarpit
Illustracions : Jean-Christophe Garino
Retorn a l'acuèlh
« Èra un còp...
De la formigueta al gigant, los companhs de Joan de l'Ors van e venon dins los contes d'aicí e d'endacòm mai. Cadun pòrta sa part d'universal e se trapa coma peis dins l'aiga d'un cap a l'autre de l'univèrs imaginari de la planeta. A l'encòp, aquò los empacha pas de s'enrasigar al pus prigond de cada lenga e de cada cultura e de se noirir del biais de viure e de parlar de cadun. Dire, mormolhar "Un còp èra..." e la paraula d'òc dessenharà nòstras paurs e nòstras esperanças. »
Il était une fois…
De la petite fourmi au géant, les compagnons de Jean de l’Ours se promènent dans les contes d’ici et d’ailleurs. Chacun porte sa part d’universel et évolue comme un poisson dans l’eau dans tout l’univers imaginaire de la planète. Cela ne les empêche pas (bien au contraire) de s’enraciner au plus profond de chaque langue et de chaque culture et de se nourrir de la façon de vivre et de parler de chacun. Dire, murmurer « Un còp èra/Il était une fois... » et la parole d’Oc dessinera nos craintes et nos espoirs.
Tèxtes : Alan Roch
Legits per Joanda
Illustracions : Jean-Christophe Garino
Retorn a l'acuèlh
Ce livret documentaire de 20 pages reprend le contenu de l'exposition Mistral et l'Europe conçue en 2014 par le CIRDOC, en regard d'extraits de la création musicale Mieterrano, çaï e laï, adaptée de l'œuvre de Frédéric Mistral, qui lui font écho.
Suite de chants et de danses pour chœur de jeunes et ensemble instrumental, le spectacle Mieterrano çaï e laï est une création musicale inédite autour des textes de Mistral, débutée suite à une commande pour les classes de musique de l'Académie de Nice. Elle fut inspirée aux deux principaux auteurs, Philippe Franceschi et Didier Maurell, par l'exposition du CIRDOC Mistral et l'Europe ; tous deux ayant pour sujet commun la Méditerranée et le dialogue interculturel.Philippe Franceschi
Didier Maurell
Al fial de 40 paginas, aqueste libret, concebut per l'Atelier In8 e adaptat per Yan Lespoux e Cecila Chapduèlh pel CIRDÒC, presenta un panorama de la literatura policièra, menat pels personatges de l'enquèsta interactiva Qui a matat Francés Canat ?
De Poe a Vargas e Vernet en passar per Manchette, d'Arsène Lupin al comissari Darnaudguilhem, autopsia d'un genre literari dels mila univèrses.
En novembre 2010, une association porte plainte contre la commune de Villeneuve-lès-Maguelone, au sud de Montpellier : le maire a fait poser des panneaux indiquant le nom de la ville en occitan. Au terme d’un long parcours judiciaire, la cour d’appel de Marseille autorise le 26 juin 2012 Villeneuve-lès-Maguelone à garder sa signalétique bilingue.
Aquesta fèsta se debana cada cinc ans a Sampeyre al còr de las Valadas occitanas d'Itàlia. Lo nom de « Baio » vendriá de l'occitan « abadiá » e remandariá als « abats de joinesa », joves qu'avián per foncion d'organizar las fèstas de la comunautat.
Aquesta fèsta carnavalesca se debana cada cinc ans dins la Val Varaita, dins la província de Cuneo, al còr de la Valadas occitanas d'Itàlia. La mai famosa es la de Sampeyre. Lo nom de la fèsta de la Baio vendriá de l'occitan abadiá e remandariá a las tradicions dels abats de joinesa, joves qu'avián tradicionalament per foncion d'organizar las fèstas de la comunautat.
Un ensemble de rites se debana pendent tres jorns al mes de febrièr : los dos dimenges abans lo carnaval e lo Dijòus gras.
La Baio es un grand cortègi d'òmes costumats, d'unes en « Maures », d'autres travestits en femnas, d'autres coifats de mitras espectacularas.
Los personatges istorics que compausan lo cortègi son los seguents : l'Abà, il Tesoriere, lo Cavalìe (cavalieri), lo Tambourn majour, l'Arlequin, los Sarazine, la Segnourine (signorine), lo Tambourin (tamburini), lo Sapeur, lo Grec (greci), l'Escarlinìe, l'Espous (sposi), los Segnouri (signori), lo Sounadour (suonatori), lo Uzuart, lo Granatìe, lo Morou (i neri) e lo Turc, lo Viéi e la Viéio (il vecchio e la vecchia), e lo Cantinìe (cantiniere).
Los « Sonadors » son l'element central de la fèsta, que fan dançar tota la jornada e tota la nuèch aprèp que de « sapeurs » aguèsson copat a la pigassa una barrièra de fusta simbolica.
Las jornadas començan a l'apèl dels « Tambourins » e contunhan amb de desfilats dins los diferents cantons. La Baio es particularament espectaculara per la qualitat e la diversitat dels costumes que son eiretats de diferentas epòcas de l'istòria de la valada. Se reconeis en particular la garda armada jols traches dels « Ussari », en costume de ussars de l'epòca napoleoniana. Coma tot carnaval en Occitània, lo procès representa lo punt d'òrgue del Dijòus gras.
Aquí, lo còp de teatre de las fèstas de la Baio es immancablament la fugida del tresaurièr amb la caissa plena d'argent. Lo public assistís a sa captura, son procès, sa condemna a mòrt e enfin sa gràcia.
Aqueste carnaval permet a totes los estatjants de la valada d'èsser actors de la fèsta. En efècte, emai lo cortègi siaguèsse reservat als òmes que son los sols a se poder mascar jols traches dels personatges ligats a la tradicion istorica locala, la populacion tota participa a l'organizacion e a la preparacion notadament dels costumes.
Aqueste carnaval commemòra la victòria dels estatjants de las valadas contra las invasions sarrasinas en Provença e dins los Alps a la fin del sègle X, mai o mens en 975-980. Aquesta ipotèsi es pasmens remesa en question. D'elements de las diferentas epòcas marcantas de l'istòria de la valada son estadas incorporadas coma per exemple los ussars de l'epòca napoleoniana.
Aquesta practica que se renovèla pas qu'un còp cada cinc ans es pas l'objècte d'una proteccion particulara d'un punt de vista patrimonial. Sos rituals son fòrça codificats e pauc de plaça es daissada a l'improvisacion tant d'un punt de vista dels costumes coma dels ròtles dels personatges o del debanament de la fèsta. Aqueste carnaval es pasmens mes en valor per la region del Piemont.
Totes los estatjants d'aquesta valada son actors de la Baio de Sampeyre.